Inscripció de Titus Livi sobre la fundació de Valentia, Plaça de la Mare de Déu. Font: Wikimedia Commons |
Valentia, breu aproximació als seus recursos i la seua població
Juan Antonio Montalbán Carmona (rasetoil@gmail.com)
Resumen:
L’antiga València romana era i és una terra amb grans probabilitats per a una agricultura expansiva i forta, activitat que predominava sobre la ramaderia. Gràcies a açò, ben prompte es convertiria en zona comercial -sobretot en època imperial-, amb la comercialització de productes com el peix i el seu posterior processat (garum o liquamen), o dels productes típics mediterranis (blat, oli i vi) cap als principals centres romans. Per contra, no tenia gaire recursos naturals més enllà de la pedra calcària micrítica. S’han documentat edificis destinats a l’obtenció de recursos com les villae, l’existència d’indicis d’un aqüeducte, restes de camins, etc.
L’antiga València romana era i és una terra amb grans probabilitats per a una agricultura expansiva i forta, activitat que predominava sobre la ramaderia. Gràcies a açò, ben prompte es convertiria en zona comercial -sobretot en època imperial-, amb la comercialització de productes com el peix i el seu posterior processat (garum o liquamen), o dels productes típics mediterranis (blat, oli i vi) cap als principals centres romans. Per contra, no tenia gaire recursos naturals més enllà de la pedra calcària micrítica. S’han documentat edificis destinats a l’obtenció de recursos com les villae, l’existència d’indicis d’un aqüeducte, restes de camins, etc.
Paraules clau:
Publicar un comentario