Gravat de Cavanilles d'un tram de l'aqüeducte de Peña Cortada (1797, tom 2, p. 65) |
Aqua vita est. La canalització de l'aigua al món romà: el cas de l'aqüeducte de Peña Cortada
Maria José Alapont Muñoz (majoamu3@gmail.com)
Juan Antonio Montalbán Carmona (rasetoil@gmail.com)
Juan Antonio Montalbán Carmona (rasetoil@gmail.com)
Resumen:
L’abastiment d’aigua era una de les majors preocupacions de les ciutats antigues; els romans, seguidors de la tradició clàssica iniciada per altres cultures com la grega, perfeccionaren la captació, construcció d’obres i tècniques hidràuliques fins a convertir-se en els grans especialistes que les actuals restes dels aqüeductes distribuïts arran del que anteriorment era l’extens i ampli Imperi romà. A la Península Ibèrica, antiga Hispania, tenim les restes de grans construccions com les restes dels aqüeductes de Segòvia, Mérida, Tarragona i el de Peña Cortada, el qual veurem en aquest treball.
L’abastiment d’aigua era una de les majors preocupacions de les ciutats antigues; els romans, seguidors de la tradició clàssica iniciada per altres cultures com la grega, perfeccionaren la captació, construcció d’obres i tècniques hidràuliques fins a convertir-se en els grans especialistes que les actuals restes dels aqüeductes distribuïts arran del que anteriorment era l’extens i ampli Imperi romà. A la Península Ibèrica, antiga Hispania, tenim les restes de grans construccions com les restes dels aqüeductes de Segòvia, Mérida, Tarragona i el de Peña Cortada, el qual veurem en aquest treball.
Paraules clau:
Publicar un comentario